Els independentistes reivindiquen la defensa de la llengua, el dret a l’habitatge o les energies renovables en la darrera legislatura. La CUP ha reivindicat la seva utilitat al Parlament en els avenços de garantia de drets. La candidata per Barcelona, Laia Estrada, ha assegurat que “l’espanyolisme i la dreta està completament mobilitzat” ila millor garantia per fer front a ells és el vot a la CUP. En aquest sentit, la candidata ha desplegat lesapostes claus que han portat la darrera legislatura i reivindiquen pel pròxim 12 de maig: “La RendaBàsica Universal, l’energètica pública o la llei de dret avortament per fer front a l’ofensiva dels dretssexuals i reproductius. La utilitat de la CUP és inqüestionable al Parlament i als municipis.” Els independentistes que han celebrat el seu acte a Mataró han volgut posar de manifest la necessitatde desplegar polítiques socials per fer front a les diferents ofensives de l’extrema dreta. La candidataPilar Castillejos, ha destacat la defensa de la llengua: “Hem de fer un esforç de passar de la resistènciaa l’acció amb la llengua”. El candidat, Xavier Pellicer, ha apuntalat com els “governs suposadamentd’esquerres han abonant el terreny als discursos d’odi: “Quan l’esquerra no fa d’esquerra, nodesplega les polítiques del país apareix una alternativa que no és la real que dona respostes simples a problemes complexes. És l’extrema dreta porti la bandera que porti, parli la llengua que parli”. Enaquest sentit, ha avisat que els cupaires “no enganyen” i que la pobresa que pateix la població ésla verdadera inseguretat: “Quan parlem de seguretat no volem enganyar a la gent, les vides 100%segures no existeixen. Això és responsabilitat d’un model econòmic que ens vol individualitzats queens fa absolutament desconeguts entre nosaltres. Per això ha assegurat que ells volen treballar pergarantir drets per revertir aquesta situació: “Parlem de garantir vides dignes, un sostre, un treball i lescondicions de dignitat”. Finalment, la regidora d’Arenys de Mar, Pat Sillah, ha criticat la “radicalització i naturalització delsdiscursos d’odi” en aquesta campanya criticant el paper de Junts per Catalunya a la comarca on van demanar l’expulsió d’immigrants multireincidents: “Que aquesta gent tinguin la barra de socialitzardiscursos d’odi quan fa dos dies dient que se sumaven a la lluita antiracista és una vergonya”. Per això, ha fet una crida a anar a votar perquè ha avisat que “l’extrema dreta anirà a votar. Nosaltres animema la mobilització al carrer, el 12 de maig ells sí que hi aniran”.

Aquest seria el primer projecte que desplegaria l’energètica pública que proposen els independentistes  La CUP ha presentat el primer projecte que hauria de desplegar l’energètica pública passat el 12 de maig que tracta d’ocupar la superfície ja alterada de l’AP7 amb 3,5 milions de plaques fotovoltaiques. «Proposem desbloquejar la paràlisi de les renovables amb un macroprojecte que sí que necessita el país, que sí que fa front a l’emergència climàtica, ha explicat l’expert en energies renovables i cap de llista per Tarragona, Sergi Saladié. Qui ha afegit que els cupaires «defensem la planificació, la integració de les renovables a tots els espais alterats. Per tant, nosaltres venim a dir que no som la gent del no, la gent del sí a fer les coses bé.» Una proposta imprescindible pels anticapitalistes per avançar en l’ús i desplegament de les energies renovables i garantir el dret a l’energia. En una roda de premsa on hi han participat el tarragoní, Sergi Saladié, i el cap de llista per Lleida, Bernat Lavaquiol, els cupaires han volgut treure pit de la seva aposta per les energies renovables amb els perfils més ecologistes. «A Catalunya només un 15% del consum elèctric prové de fonts d’energia renovables. Estem molt lluny dels objectius d’arribar a un 50% l’any 2030 i un 100% l’any 2050 que preveu la llei del canvi climàtic», ha avisat el candidat per Lleida, Bernat Lavaquiol. Per això, ha fet una crida per apostar urgentment per la transició energètica justa, «és un canvi estructural que marcarà el futur del país i és una oportunitat per revertir el model mafiós del mercat elèctric». Lavaquiol que també ha criticat la falta de valentia en les polítiques del govern d’ERC: «Aragonès va començar la legislatura anunciant una revolució verda de la mà de la CUP i la va acabar signant la continuïtat del Hard Rock i pactant el 4t Cinturó. Volem garantir el dret de tothom a l’accés a l’energia Les superfícies del domini de l’autopista AP-7 són potencialment aptes per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, que sumen un total de 704,44ha. (el 24,1% de tota la superfície del domini titularitat de l’AP7). A partir aquí, es proposa utilitzar en aquesta superfície un total de més de 3,5 milions de plaques fotovoltaiques que es podrien instal·lar, representarien una potència elèctrica instal·lada (MW) de 1.761,09 MW, fet que significaria multiplicar gairebé per quatre la potència fotovoltaica instal·lada a Catalunya a finals de 2021, que era de 455,04 MW3. L’electricitat produïda per instal·lacions fotovoltaiques situades a l’AP7 representaria el 4,4% del total del consum mitjà anual. Aquest projecte acabaria generant la quantitat de potència igual a dues centrals nuclears. Aquest és un estudi tècnic integral fet amb experts, però què la CUP recorden que l’encarregada de desplegar-lo hauria de ser l’energètica pública des de la Generalitat: «l’energètica ha de posar a disposició els estudis tècnics, quantificar econòmicament i obrir-ho a la participació dels municipis», ha avisat Saladié. El cap de llista de Tarragona ha estat l’encarregat d’explicar el projecte qui també ha recordat que és «relativament senzill» perquè assegura que actualment la ciutadania catalana, en els darrers anys, sense planificació, ha aconseguit instal·lar mil megawatts d’autoconsum això avisa és l’equivalent a la potència d’una central nuclear que costa entre deu i dotze anys: «només que posem les facilitats tècniques, administratives i legals la rapidesa amb les que es podria desplegar podria ser un termini d’un màxim de dos anys». L’expert en energies renovables també ha avisat que aquesta proposta no és l’única alternativa real i factible que n’hi ha d’altres que «també persegueixen l’objectiu d’utilitzar espais alterats per l’ús d’energies renovables». Per això, ha denunciat que actualment hi ha no hi ha una planificació territorial de les energies renovables i assegura que aquest és el principal problema: «Hi ha una desregulació de les energies que permet l’aparició de grans projectes controlats pels oligopolis o fons d’inversió que s’instal·len a espais agraris que provoquen que la ciutadania no tinguem cap possibilitat d’incidir en la transformació del sistema elèctric com apunta la Llei del canvi climàtic.

La CUP critica a Salvador Illa per defensar l’ampliació de l’aeroport i el 4t Cinturó davant un país sense una xarxa de transport públic forta La CUP ha criticat al candidat del PSC, Salvador Illa, per defensar l’ampliació de l’aeroport i el 4t Cinturó davant un país sense una xarxa de transport públic forta. “A Illa li volem contestar, que, potser, el problema del poble català no és si hi ha o no vols directes a Tokyo, sinó que no hi ha santa manera d’anar de Tàrrega a Lleida, de la Seu a Barcelona, si no és com bestiar”, així ho ha dit la candidata per Barcelona, Laure Vega, en un acte nacional fet a la capital de l’Urgell. En l’acte nacional de la CUP fet des de la plaça Sant Antoni de Tàrrega, municipi on la CUP forma part de govern amb tres regidores. El fil conductor ha estat la importància de tenir la CUP amb poder per poder canviar el model i començar a fer polítiques pels beneficis de la majoria davant d’aquells qui neguen que hi hagi una alternativa.  “Volen un macroprojecte? L’ecologisme és un macroprojecte. Construir una xarxa de transport públic és un macroprojecte. Reindustrialitzar el nostre país és un macroprojecte”, ha afirmat contraposant el model del PSC amb el dels cupaires.  Per la seva banda, l’exdiputada al Congrés i al Parlament, Mireia Vehí, ha centrat el seu missatge en mobilitzar-se davant de la desafecció: “si es vota a la CUP hi pot haver un canvi, “perquè hi ha una resposta enfront de l’oligarquia i el capital”.  “Sabem que sembla que la política al Parlament no té res a veure amb el que ens passa: aixecar-se sense forces, quedar-se sense curro una altra vegada, la frustració de buscar pis i no tenir un duro, estar fent números per comprar a un súper o a un altre, no poder posar gasolina. Però no és cert”, per això, Vehí ha subratllet  la importància que la CUP es mantingui amb força al Parlament:“el dret a l’avortament quirúrgic, a Ponent, s’ha aconseguit gràcies a la mobilització del moviment feminista i a la feina de la CUP al Parlament” Vehí també ha volgut diferenciar la forma de fer política de la CUP de la resta d’organitzacions polítiques que avui en dia estan a les institucions: “Nosaltres no ens barallem per les cadires, ni fem política per poder, la fem per amor, nosaltres som els que ja no tenim res a perdre i només ens queda la por, que s’esmicola, dia a dia, igual que els nostres salaris”. Donar respostes a les necessitats de Ponent Des de Tàrrega, els candidats de Lleida de la CUP, Mercè Cortina i Miquel Nadal, han criticat l’abandonament del territori per part de la Generalitat. “Han aplicat un model territorial pensat des de Barcelona, sense tenir en compte la idiosincràsia, la realitat, d’aquí. Un model que aquí a la plana ens aboca a la depredació de la gran agroindústria, que es menja no només a la petita i mitjana pagesia, sinó que ens arrasa  el territori”, ha criticat la segona per Lleida, Mercè Cortina.  Els cupaires consideren el PSC, Junts i ERC impulsen unes polítiques que aboca a convertir ponent en “una plataforma logística”. Hi ho han exemplificat amb projectes com el de Torreblanca: “es prioritza com a model de desenvolupament local els serveis poc qualificats, que porten a treballs precaritzats i poc remunerats”; criticant que això que comporta que els joves marxin del territori. Alhora, han estat molt durs amb la poca atenció dels serveis públics “tenim un territori completament desencaixat”, denuncien els cupaires.   En la mateixa línia ha apuntat el candidat i regidor de Tàrrega, Miquel Nadal, qui ha etzibat “Ens han planificat les nostres terres sense tenir en compte qui les estem habitant i treballant i considerant-nos unes ciutadanes de segona”, assenyalant que les terres de ponent es troben amb “un greuge comparatiu respecte a la resta de territoris que ens converteix en la Catalunya oblidada, la Catalunya de la producció per abastar els pols econòmics i turístics de la resta del País”.  Enfront d’això, els anticapitalistes defensen la importància que la CUP tingui representació de Lleida a Parlament per “aturar aquest despropòsit i recuperar la nostra sobirania, sobirania alimentària, sobirania energètica, en definitiva, sobirania com a poble”.

Els anticapitalistes alcen la veu contra els macroprojectes i la massificació turística des de Vilanova

Des de la CUP tenim clar que calen mesures per salvar la pagesia, que es troba en situació d’emergència. Però també cal caminar cap a un canvi de model que relocalitzi la producció, desintensificant-la, i afavoreixi una transició agroecològica.  Precisament en aquest camí no es pot deixar la pagesia sola. Si el sector està on està en aquests moments -intensificat, integrat, endeutat- és perquè el model l’ha portat cap aquí. Cal treballar en una transició en què no hi hagi ni un pagès menys, ni una pagesa menys. 

10 propostes urgents per a l’impuls de la llengua El català es troba en una situació d’emergència per l’ofensiva política, judicial i mediàtica dels estats espanyol i francès i la pressió de la globalització capitalista. L’ús social del català ha retrocedit en els darrers anys (vegeu dades) i la situació és especialment greu en el cas del jovent i de l’escola, àmbit estratègic per garantir l’accés a la llengua per a tothom. La resposta de les administracions ha estat clarament insuficient i s’ha adaptat a les imposicions de l’Estat. Defensar el català és defensar l’eina que garanteix el nostre futur com a poble, que ens cohesiona i que és indispensable per a la igualtat d’oportunitats. La CUP entenem que a aquesta situació d’emergència s’hi ha de donar una resposta valenta, profunda i amb capacitat de revertir la situació des de diferents àmbits. A continuació, destaquem 10 propostes urgents del nostre programa per fer-hi front. 1)  Derogació de la llei que certifica la fi de la immersió lingüística al sistema educatiu. El català ha de ser la llengua vehicular única a tots els centres. 2)  Pla de xoc a l’escola. Més formació inicial i continuada per als professionals, més aules d’acollida i més suport lingüístic. Calen Plans Lingüístics de Centre operatius i assegurar-ne el compliment. Defensem enfortir l’escola pública i que aquesta garanteixi l’adquisició del català. 3)  El català també ha de ser la llengua vehicular de la Formació Professional i que s’introdueixi com a matèria al currículum. 4)  La universitat, en català! Cal potenciar el català com a llengua de docència de la universitat i garantir el compliment de la seva vehicularitat.  5)  Una Conselleria de Llengua ambiciosa i amb recursos. Apostem per una nova conselleria amb capacitat d’incidència transversal en el conjunt del govern i amb una dotació pressupostària equivalent al 0,5% del pressupost global de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc, cal que serveixi per garantir els drets lingüístics que depenen directament del Govern, com l’atenció sanitària en català. 6)  Protecció i promoció de la producció audiovisual i musical pròpia i en català.  Volem crear una agència pública de traducció i doblatge de productes audiovisuals i recursos educatius, així com treballar perquè els mitjans públics obeeixin a la seva funció normalitzadora. També apostem per una discogràfica pública per impulsar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.  7)   Garantir i difondre el dret d’accés a l’aprenentatge i ús de la llengua catalana com a eina d’igualtat d’oportunitats, de cohesió social i d’inclusió, a tota la població de Catalunya  i, en especial, als sectors als qui la falta d’accés a la llengua catalana agreuja la seva vulnerabilització. a.   Reactivar, dotar econòmicament i prioritzar l’extensió dels Plans Educatius d’Entorn, impulsats pel Departament d’Educació, i l’oferta d’escoles d’adults, inclòs l’aprenentatge de la llengua catalanab.   Prioritzar els Plans d’Acollida Municipals i els centres de normalització lingüística per tal de garantir que cap persona no quedi exclosa del dret a l’aprenentatge de l’idioma, amb especial atenció a la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística com a entitat territorial de referència en l’ensenyament del català a la població adulta i en l’acolliment lingüístic, perquè executi, coordini, assessori i certifiqui la formació de català necessària per a l’arrelament.  8) Impulsar el català al treball. Establir el dret a aprendre català en horari laboral costejat per l’empresa.  9) Marc Països Catalans: som 10 milions de parlants. Lluitem per impulsar la defensa de la llengua arreu del domini lingüístic, visibilitzar-ne la unitat i pluralitat i per sumar esforços en tots els àmbits, començant pel cultural i l’audiovisual. 10) Clàusules lingüístiques en contractació i subvencions. Cal aprofitar la capacitat d’incidència del conjunt de la despesa del Govern per prioritzar i fomentar el català i les bones pràctiques lingüístiques d’empreses, entitats i altres institucions.

Aquesta legislatura ha constatat com l’educació d’aquest país ha tocat fons, 15 vagues educatives, mals resultats PISA, un decret d’escola inclusiva aprovat el 2017 però sense possibilitat de fer-se efectiu per manca de finançament, el model d’immersió lingüística amenaçat per les sentències judicials i ineficaç  degut a la poca valentia d’uns governs que no han sigut capaços de blindar-lo ni de desplegar-lo amb convicció. Deserció docent i falta de professorat, un sistema educatiu absolutament segregat per raons econòmiques, de gènere, amb centres de primera, de segona, de tercera i de quarta… I un augment alarmant de la desigualtat que s’evidencia en els resultats cada vegada més desiguals entre l’alumnat que prové d’un entorn socioeconòmic i cultural més elevat i els alumnes de contextos més desafavorits. Aquesta bretxa s’evidencia també quan analitzem l’accés a la universitat o els percentatges d’absentisme, de l’abandonament escolar…  Per tot això, és urgent aturar-nos aquí, refer els consensos i establir noves prioritats:

Els anticapitalistes apel·len a obtenir una “CUP forta al Parlament” per avançar en polítiques que facin front a l’emergència habitacional

Els independentistes asseguren que són l’únic vot “no subordinat al PSOE”: “Votar la CUP és un vot contrari al Hard Rock, en defensa de la sanitat i l’educació pública” La CUP ha celebrat el seu acte de campanya a Tarragona regirant-se contra el model que ha promogut el PSC els darrers anys en la ciutat. Unes polítiques que segons els cupaires han estat replicades per Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. La cap de llista per Barcelona i exregidora de la CUP per Tarragona, Laia Estrada, ha tret la bandera de la defensa per la sanitat pública recordant que aquells qui va dissenyar les primeres retallades van ser els socialistes: “Tots els governs de la Generalitat han fet seus els interessos de les grans empreses, Aragonès ha estat tres anys sense agenda ni model propi desplegant polítiques del PSC”. La tarragonina ha carregat contra el que considera representen el PSC pel territori: “és sinònim de corrupció, de Inipro i d’Innova, de macroprojectes com els Jocs Olímpics de la Mediterrània o el Hard Rock i de submissió a la indústria petroquímica”, ha avisat la candidata per Barcelona i exregidora de Tarragona, Laia Estrada. Qui ha afegit que els vots de la CUP són l’oposició frontal als socialistes: “contraris al Hard Rock i en defensa de la sanitat i educació pública”. Per això, la cap de llista ha destacat les principals propostes per fer-hi front a la triple emergència: distribuïdora pública, energètica pública, un pla d’habitatge que deixi de pensar l’habitatge com un bé de mercat i uns serveis públics dignes i de qualitat per a tothom.  En un acte fet a la plaça de l’Esperidió que ha aplegat més d’un centenar de persones,  la CUP ha volgut aixecar la seva bandera contra els macroprojectes. Ho ha fet de la mà del portaveu de la Plataforma contra el Hard Rock i candidat per Tarragona, Eloi Redón, ha llençat un missatge clarissim a aquells qui s’han apropiat de la lluita per aturar el Hard Rock: “Sabem molt bé qui ens ha donat la mà i qui ens ha donat l’esquena. Un vot als comuns no atura el Hard Rock ni atura cap macroprojecte. Tenim memòria, ells van aprovar els anteriors pressupostos que els incloien”. Per això, Redón ha advertit:  “Ni impostos als rics ni als casinos, no volem mitges tintes ni mals menors, venim a guanyar. Mengem-nos els rics i tanquem els casinos”. En la mateixa línia de la crítica de model que trinxa el territori i du a la precarietat laboral i centrat en l’emergència climàtica i social s’ha manifestat Sergí Saladié: “Tots sabem que estem en un context d’escassetat de recursos energètics, al que li hem de sumar efectes de la crisi climàtica. I la resposta de la Hard Rock, proposen mes  ampliacions del port, aeroport, circuits de F1 … I nosaltres diem prou i que cal passar a l’ofensiva i plantejar una alternativa”. Per això, Saladié, ha explicat que l’únic vot útil és el de la CUP:  “Tenim eines: planificar els nostres espais agraris, que garanteixin la feina als pagesos. Hem de planificar les energies renovables, frenar les MATs i fer uns transició que respecti art.19, fer-ho de proximitat i en els espais locals”. Decidir i repartir la riquesa Davant de tots aquells partits que es neguen a canviar el model i apuntar a la responsabilita social, la candidata per Barcelona, Laure Vega, ha volgut assenyalar als responsables de la situació de crisi a la que el país està abocada fent una critica estructural. “La CUP no hem vingut a repartir la culpa entre les treballadores pel canvi climàtic mentre s’acumulen els creuers de turistes als nostres ports i ens ofeguem a ciutats ja impossibles pels veïns. No hem vingut a repartir la culpa per la sequera entre pagesos i famílies mentre les piscines dels hotels de luxe segueixen plenes i els camps de golf insultantment verds. Nosaltres no hem vingut a repartir la culpa perquè el salari no arriba mentre els grans empresaris ens pugen els preus de la llum i del menjar sense que ningú els hi freni els peus”. La CUP, de fet, té la solució per canviar la forma de fer política i passar a avançar nacional i socialment: “Nosaltres hem vingut a repartir la riquesa, a repartir el temps, a repartir el futur. Un futur que ha de ser més que la carrera d’obstacles i la competició entre nosaltres que ens proposen”. Per assolir això, ha assenyalat Vega, cal poder decidir: “Perquè a Catalunya hi ha un problema fonamental que és el que ens lliga entre nosaltres a tot el poble i és que no podem decidir. Ni en quin país vivim, ni quin país volem.  Nosaltres vam construir aquest país, les treballadores vam construir aquest país”.“Planifiquem el futur des d’ara, aquest futur comença el 12 de maig, comença votant la CUP, però no s’acaba. Aquest futur no caurà del cel, caldrà conquistar-lo, caldrà fer-ho com tot colze a colze, pam a pam. El 12 de maig defensem les nostres cases, defensem la nostra vida i defensem la nostra terra”, ha conclòs la candidata per Barcelona, Laure Vega. 28 d’abril de 2024

Els anticapitalistes s’han reivindicat com la garantia per recuperar la sobirania Parlament i impulsar la independència La CUP es posiciona com l’única organització política que pot fer avançar el país cap a recuperar l’agenda social i avançar cap a l’alliberament nacional. “Som la millor garantia per deixar de supeditar la nostra política als designis de Madrid i de les grans fortunes. No esperarem el permís de cap govern espanyol”. Així ho ha dit la candidata per Barcelona, Laia Estrada, en un acte polític nacional a Amposta, on ha llençat un missatge clar: “a les forces polítiques que ens diuen que l’única manera d’aconseguir drets és que ens els donin des de Madrid. Ells acaben formant part dels obstacles per assolir la independència”. Aprofitant l’ocasió de trobar-se a les Terres de l’Ebre, Estrada ha llençat un missatge a PSC i Junts, assenyalant que “només fan que impulsar macroprojectes que ens trinxen el territori i ens eixuguen els rius, davant d’aquells que governen amb un model econòmic basat, en generar molts beneficis per molt pocs i en la massificació turística que genera precarietat laboral i ens expulsa de les nostres cases, nosaltres hem vingut a fer política per la gent”. “Al Camp i a l’Ebre n’estem fartes de rebre, perquè som l’abocador dels països catalans”, ha continuat la candidata cupaire, qui ha recriminat a ERC i a Junts manca de coherència: “aquí diuen ni un pam de terra ni una gota d’aigua i a Barcelona fan el contrari i aposten pel Hard Rock que ens eixuga els rius”. L’altre eix central de l’acte d’avui d’amposta ha estat la transició ecològica. En aquest sentit, el cap de llista per Tarragona, Sergi Saladié, ha subratllat la necessitat de planificar per la gent enfront el model econòmic depredador dels polítics de sempre. “A la CUP tenim alternativa, defensar la terra i passar a l’ofensiva amb un model que adapti el que hem de fer als límits biofisics del planeta. Amb feines estables i de qualitat, un model que vagi a contaminar i consumir menys recursos”. En aquest sentit, ha apuntat que Terres de l’Ebre cal planificar els sols agraris com a base dels projectes de pagesia: “Daquets espais agraris ha de sorgir el que mengem, ara només és un 30-40% i això ha de canviar. Els pagesos ens han de garantir la sobirania alimentària i per això hem de planificar els espais agraris i garantir-los la terra”. En la mateixa línia, Ortesia Cabrera, candidata per Tarragona, ha assenyalat que quan parlem de territori, nuclears, camp de golf, no parlem de la cultura del no, sinó d’uns recursos concrets del territori que se’n van a altres mans i serveixen per alimentar fortunes i negocis privats”. Cabrera apunta que aquest model obliga a la gent a marxar del territori i que “el més greu no és marxar del territori, sinó que ens diguin que no tornem, perquè està tot fatal”. Davant d’això, i de la desafecció política, assenyala, cal lluitar: “Avui soc capaç de sortir de casa, demà parlaré amb algu, després m’organitzaré i d’aquí a guanyar la Generalitat de Catalunya per Plantar Cara”. 27 d’abril de 2024