La CUP critica a Salvador Illa per defensar l’ampliació de l’aeroport i el 4t Cinturó davant un país sense una xarxa de transport públic forta
La CUP ha criticat al candidat del PSC, Salvador Illa, per defensar l’ampliació de l’aeroport i el 4t Cinturó davant un país sense una xarxa de transport públic forta. “A Illa li volem contestar, que, potser, el problema del poble català no és si hi ha o no vols directes a Tokyo, sinó que no hi ha santa manera d’anar de Tàrrega a Lleida, de la Seu a Barcelona, si no és com bestiar”, així ho ha dit la candidata per Barcelona, Laure Vega, en un acte nacional fet a la capital de l’Urgell.
En l’acte nacional de la CUP fet des de la plaça Sant Antoni de Tàrrega, municipi on la CUP forma part de govern amb tres regidores. El fil conductor ha estat la importància de tenir la CUP amb poder per poder canviar el model i començar a fer polítiques pels beneficis de la majoria davant d’aquells qui neguen que hi hagi una alternativa. “Volen un macroprojecte? L’ecologisme és un macroprojecte. Construir una xarxa de transport públic és un macroprojecte. Reindustrialitzar el nostre país és un macroprojecte”, ha afirmat contraposant el model del PSC amb el dels cupaires.
Per la seva banda, l’exdiputada al Congrés i al Parlament, Mireia Vehí, ha centrat el seu missatge en mobilitzar-se davant de la desafecció: “si es vota a la CUP hi pot haver un canvi, “perquè hi ha una resposta enfront de l’oligarquia i el capital”. “Sabem que sembla que la política al Parlament no té res a veure amb el que ens passa: aixecar-se sense forces, quedar-se sense curro una altra vegada, la frustració de buscar pis i no tenir un duro, estar fent números per comprar a un súper o a un altre, no poder posar gasolina. Però no és cert”, per això, Vehí ha subratllet la importància que la CUP es mantingui amb força al Parlament:“el dret a l’avortament quirúrgic, a Ponent, s’ha aconseguit gràcies a la mobilització del moviment feminista i a la feina de la CUP al Parlament”
Vehí també ha volgut diferenciar la forma de fer política de la CUP de la resta d’organitzacions polítiques que avui en dia estan a les institucions: “Nosaltres no ens barallem per les cadires, ni fem política per poder, la fem per amor, nosaltres som els que ja no tenim res a perdre i només ens queda la por, que s’esmicola, dia a dia, igual que els nostres salaris”.
Donar respostes a les necessitats de Ponent
Des de Tàrrega, els candidats de Lleida de la CUP, Mercè Cortina i Miquel Nadal, han criticat l’abandonament del territori per part de la Generalitat. “Han aplicat un model territorial pensat des de Barcelona, sense tenir en compte la idiosincràsia, la realitat, d’aquí. Un model que aquí a la plana ens aboca a la depredació de la gran agroindústria, que es menja no només a la petita i mitjana pagesia, sinó que ens arrasa el territori”, ha criticat la segona per Lleida, Mercè Cortina.
Els cupaires consideren el PSC, Junts i ERC impulsen unes polítiques que aboca a convertir ponent en “una plataforma logística”. Hi ho han exemplificat amb projectes com el de Torreblanca: “es prioritza com a model de desenvolupament local els serveis poc qualificats, que porten a treballs precaritzats i poc remunerats”; criticant que això que comporta que els joves marxin del territori. Alhora, han estat molt durs amb la poca atenció dels serveis públics “tenim un territori completament desencaixat”, denuncien els cupaires.
En la mateixa línia ha apuntat el candidat i regidor de Tàrrega, Miquel Nadal, qui ha etzibat “Ens han planificat les nostres terres sense tenir en compte qui les estem habitant i treballant i considerant-nos unes ciutadanes de segona”, assenyalant que les terres de ponent es troben amb “un greuge comparatiu respecte a la resta de territoris que ens converteix en la Catalunya oblidada, la Catalunya de la producció per abastar els pols econòmics i turístics de la resta del País”.
Enfront d’això, els anticapitalistes defensen la importància que la CUP tingui representació de Lleida a Parlament per “aturar aquest despropòsit i recuperar la nostra sobirania, sobirania alimentària, sobirania energètica, en definitiva, sobirania com a poble”.
