Davant la situació d’emergència climàtica i el col·lapse del transport privat cal una aposta ambiciosa pel transport públic. El tren ha de vertebrar el país i el bus ser el complement per arribar fins a l’últim racó del territori. La Generalitat té la clau (i plena competència) per coordinar els recorreguts i horaris de les línies de bus amb els trens; una coordinació inexistent a moltíssims punts del país fruit de l’absència d’aquesta aposta intermodal. A les zones rurals cal apostar per desplegar de forma ambiciosa el transport a demanda i sistemes per compartir cotxe que siguin d’accés universal i també formin part del sistema de transport públic. Cal abandonar la filosofia de “metro per BCN i autovies per a la resta del país”: prou grans inversions en desdoblaments i ampliacions de capacitat de carreteres i noves autovies. Cal comprendre la mobilitat de persones, no de vehicles, i amb aquesta premissa és possible augmentar tant la capacitat com la seguretat de les carreteres a partir de l’augment de l’oferta de transport públic. Un tren/autobús ple treu molts cotxes de les carreteres, i això no reverteix només en la mera reducció de trànsit, sinó en una circulació més segura del conjunt d’usuaris de les carreteres, sense haver-les hagut d’ampliar.
- Reivindiquem connexions en transport públic entre totes les comarques, que no depenguin de la radialitat de les àrees metropolitanes, ni tampoc dels límits provincials. És urgent desplegar una xarxa de busos intercomarcals d’aquestes característiques, amb freqüències suficients per moure’s per anar a treballar, estudiar… entre comarques, sense tirar la pilota endavant a quan es defineixin les noves concessions del transport públic per carretera (2028).
- Rodalies: els problemes ni comencen ni acaben amb el traspàs. Lluitem per un sistema ferroviari català amb autonomia respecte d’una administració espanyola desarrelada del territori, però no estem disposades a esquarterar la xarxa ferroviària a trossos ni a empitjorar-ne el servei per obtenir-ne unes engrunes. La màxima prioritat ha de ser, per començar, un Govern català que aposti pel tren i hi dediqui recursos.
- Impulsem una operadora pública de bus per combatre les mancances estructurals a què els monopolis territorials de companyies de bus han acabat portant.
- Posem en valor els serveis regionals perquè vertebren el territori, arribant al centre dels pobles, viles i ciutats per on passen: totes les línies ferroviàries del país amb cap buit de més de 2 hores sense servei per cada sentit.
- És urgent integrar tarifàriament tot el transport públic del país, sense una perspectiva radiocèntrica de Barcelona, i demanar responsabilitats a totes les parts implicades en el fracàs de la T-Mobilitat.
- Teixim connexions en transport públic amb la resta dels Països Catalans: promovem la preservació i la millora de l’oferta dels trens que travessen el Pirineu (a l’Empordà: Portbou – Cervera de la Marenda; i a la Cerdanya: Puigcerdà – La Tor de Querol-Enveig) i que ens connecten amb la Franja de Ponent (línia Lleida-Montsó) i amb el País Valencià. Els AVANT haurien de connectar també amb Perpinyà.
- Apostem pel transport nocturn:
- Creació de línies de bus nocturn fins més enllà de l’AMB, per combatre la dependència del vehicle privat en aquesta franja horària.
- Promoció de trens nocturns per tal de reduir el trànsit aeri (cap a la Península Ibèrica i cap a l’altra banda del Pirineu).
- Despleguem una xarxa de vies per poder anar a peu i en bicicleta entre municipis, enfocades especialment a la mobilitat quotidiana. Tota obra a la xarxa viària hauria d’incloure nova infraestructura d’aquest tipus.
- Posar en valor el potencial de canvi modal que han tingut els patinets i altres vehicles de mobilitat personal, i desenvolupar polítiques que no vagin en detriment del seu ús.
- Impuls al Corredor Mediterrani sense que comporti la degradació del transport públic: Reivindiquem la prioritat d’invertir i millorar el Corredor Mediterrani, un eix ferroviari estratègic que connecta les principals ciutats de la façana mediterrània. És vital, però, que la seva construcció no hipotequi la disponibilitat de les vies que utilitzen els serveis de Rodalies i regionals al Penedès, el Camp i les Terres de l’Ebre, durant i després de les obres.
